Bàsquet : pobre balanç d´una nova temporada en blanc.
Des de l´interès que des d´UN CRIT VALENT hem tingut sempre per les Seccions, crec que es fa convenient una profunda reflexió sobre el Barça de básquet.
Després d´haver-nos venut el nom, tanquem una segona temporada en blanc, que, si l´he de definir en uns mots, em venen al cap : desastrós, esperpèntic i indigne.
Els Tècnics : es van invertir molts diners i esperances en el tàndem Savic & Ivanovic i no hi ha volta de full : han fracassat. Amb majúscules.
Els fitxatges : i aixó (i per això) havent invertit també molts diners i l´estructura d´una plantilla en 10 (!) jugadors que poc o res han aportat : irregularitat malgrat l´experiència i talent que se´ls suposa (Williams, Basile, Kakiouzis – desaprofitats – i Marconato), lesions (Vujanic i Thorton), i incomprensió en les seves incorporacions (Sato, Cota, Bourousis i el pívot de la potentíssima lliga coreana, que no va ni debutar). Voldríem saber el cost de la inversió (més el fet de desaprofitar a jugadors que ja hi eren) perquè el seu rendiment el podem qualificar globalment, si més no, de deficient.
La resta de la plantilla : els jugadors de casa, en blanc, o gairebé (Sada, Grimau, Trias i Gasol ), i altres dos en evident recta final, com a titulars (De la Fuente i Fucka, a qui reconeixem un bon final de temporada). Per tant, com sempre, hem depès de Navarro que, tot i ser un gran jugador, el millor, no ho pot fer tot.
Per tant, com a rendiment de l´equip, hem de denunciar diferents dèficits que s´han fet palesos tot l´any : absència de joc interior, direcció irregular, donar la titularitat a 3 jugadors massa veterans, pèssima política de fitxatges i nul•la utilització dels jugadors catalans joves.
Els resultats : per segon any consecutiu, cap títol. Vàrem perdre la Lliga Catalana amb la Penya, vàrem ser eliminats a les primeres de canvi de la Copa per un decrèpit Madrid, 10 derrotes a la fase regular de la Lliga ACB, un humiliant 3-0 en el play-off davant el Tau, i, després d´una 1ª fase irregular a l´Eurolliga ( 7-7 ), vàrem poder arribar a la Final Four de Praga, on vem caure derrotats clarament els dos partits ( el primer dels quals, diguem-ho tot, amb un arbitratge inadmissible ). En total, 26 derrotes en partits oficials.
Es fa evident que, a les competicions estatals, hem abaixat el cap davant Tau, Unicaja, Madrid o Penya, i a l´europea no estem en condicions de competir davant CSKA, Maccabi, Efes Pilsen o Panathinaikos. Molt decebor.
Per a una afició, la del Palau, que ho mereix tot i que, després de les puges d´abonaments, l´obligatorietat de fer-se soci, ha acabat, per primer cop, per no omplir mai el Palau. Simptomàtic. I diuen que el volen ampliar !
Posem com a exemple, el tracte dispensat als seguidors a la Final Four de Praga: poques entrades, i les pitjors localitats, viatges cars ( RACC ... ) i allotjaments a 100 kms. de la ciutat. Nosaltres hi vàrem ser, a fi de donar suport com sempre a l´equip, i en podem donar fe.
I la Directiva absent, prova del qual és la permanent inassistència al Palau del President. Ara ja només ens falta que Navarro marxi a l´NBA. Vist el que hem hagut de veure, no serà d´estranyar.
Visca el Barça !
Jordi Medina.
|
